PantaInfo, l’informacion setmaniera dau País Nissart e Aupenc
12 de novembre dau 2012
PAíS NISSART E ALPENC
1/ Actualitat política
En l’encastre de la fèsta anuala de lo Dalfin que si tèn cada an au Borc en li Valadas Occitani de Piemont, lo Govèrn Provisòri de la República Federala Occitana a tengut lo sieu conseu dei ministres. Lu ponchs principalament debatuts èron lu plans d’accions prevists per lo sosten à l’independença de Catalonha, l’estatut e l’estat de la lenga occitana en li valadas occitani, la situacion de la moneda « occitan » à Pesenàs e lo sieu espandiment en Occitània tota, e fins finala lo sosten à l’organisacion dei promieri eleccions presidenciali de la República de Nissa, federada à la República Federala Occitana. Vequí quaucu extrachs registrats [Extrach dau darrier conseu dei ministres au Borc].
2/ Actualitat sociala e curturala
Lo dissabta 3 de novembre passat s’es debanada au Borc, en li Valadas Occitani de Piemont, la 22a fèsta de Lo Dalfin, devenguda « Uvernada » en rapoart à l’Estivada de Rodés emé la quala s’es bessonada. L’eveniment tant asperat èra un gran succés coma à cada an. La fèsta s’espandissèt sus tres jorns e lo grope vedèta Lo Dalfin comencèt lo sieu concèrt à miejanuèch e juguèt mentre mai de tres oras. Ambiança festiva, danças e baletis sus fons de música tradicionala èron à l’apontament.
Dimècres, lo 7 de novembre passat s’es dubèrt à l’ATE dau 138 bolevard de l’Ariana l’atalher per la construccion dau noveu carre de Carneval de Nissa 2013. L’an que ven justament, l’ATE festejerà lu sieus 60 ans e à-n-aquesta escadença, lo carre representerà lo lògo de l’ATE : un glòbo terrestre emé lu continents de color vèrd, ceuclat dei bandieras de toti li nacions que son passadi à l’ATE despí 60 ans. Aquesto carre participerà au carneval de la plaça Massena, ai carnevals de quartiers ensin que dins cèrtu vilatges. Per mai d’entresenhas, podètz contactar l’Associacion ATE (Acuelh, Travalh, Emplec) au 04.93.27.27.00 ò per corrier electrònico à cada-animation@association-ate.fr
OCCITÀNIA
1/ Actualitat política
Lo Conseu General d'Aran aprovèt una mocion per revendicar lo drech de decidir dau pòble aranés per votar la sieu relacion embé Catalonha, se ven un estat liure. Segond lo rapoart dau Conseu, la mocion questiona manco l’apartenença actuala de la Val d'Aran en Catalonha, mas defende lo besonh dei aranés de decidir dau sieu estatut se Catalonha pilha un « nòu camin nacionau ». Impulsat da Unitat d'Aran e aprovat à l’unanimitat, lo tèxto, titolat « Mocion en favor dau drech de decidir dau pòble aranés », reclama ai institucions catalani qu'àugon en compte « la votz pròpria d'Aran coma pòble diferenciat e territòri istoric ». Lo drech de decidir dei aranés s'exercerà d’un biais « liure, democratic e pactat », e reside en pòble aranés, coma subjècte político e comunitat emb un caractèr nacionau, cultura, lenga e institucions pròpri. L’Estatut d'Autonomia de Catalonha oficialisa la lenga occitana, nomenada aranés en Aran, en Catalonha tota e considèra la Val d'Aran coma una « realitat nacionala occitana ».
La question de la Val d’Aran en l’encastre de l’independença de Catalonha èra debatuda au darrier conseu dei ministres dau Govèrn Provisòri de la República Federala Occitana doi setmanas fa au Borc. N’en vequí un registrament [Extrach dau darrier conseu dei ministres au Borc]
2/ Actualitat economica e sociala
Diluns lo 29 d’octòbre passat, lo departiment de Filologia Romanica de l’Universitat de Barcelona organisèt l’Amassada aranesa, regards sus Aran e l’occitan aranés. La tècola de l’amassada siguèt de far conóisser en l’encastre universitari barcelonés la lenga, la cultura, li gents e lo territòri d’Aran. Aitor Carrèra, director de la facultat d’estudis occitans de l’Universitat de Lhèida, analisèt l’occitan de la Val d’Aran segond lu parlars actuals. En seguida li siguèt la presentacion de Claudi Aventin e de Ricard Novell, guidas professionals e expèrts en cartografia de la Val d’Aran. Dau sieu costat, lo bascològ Josep del Río evoquèt lu ressons bascs en toponimia aranesa e l’estudiant Roger Ferran Baños comparèt l’aranés emb una autra varietat periferica de l’occitan : lo gardiòl. Lo poèta aranés Xavi Gutiérrez presentèt la creacion poetica en Val, seguit da Jep de Montoya, cap de cultura dau Conseu Generau d’Aran, que presentèt lo Vademecum Aranense, un percors de tèxtos escrichs en aqueu caire occitan au lòng de l’istòria. La Lei de l’occitan aranés en Aran siguèt analisada da Xavier Moral, de la Direccion Generala de Política Lingüística de la Generalitat de Catalonha. Fins final, venguèron doi charrais sus lo boan usatge e sus la vida sociala de l’occitan aranés a carga de doi grans conoissaires de l’aranés : Jordi Suïls, de l’Universitat de Lhèida, e Xavier Lamuela, de l’Universitat de Girona. Per acabar, lo doctor José Enrique Gargallo, organisador de l’amassada, mostrèt la sieu emocion en declarant que s’agisse d’un « pantai realitat ».
3/ Actualitat curturala
La Filmotèca de Catalonha, en Barcelona, aculhèt lo 8 de novembre passat, l’acte de clavadura de la 5a Moastra de Cinèma Occitan, que s’es menada dins divèrsi localitats catalani e occitani dins lu darriers mes e que comprendia la projeccion, per lo promier còup, d’un film en occitan. L’acte de clavadura si durbèt mé li intervencions d’Yvonne Griley, directritz generala de la Política Lingüística, e Octavi Martí, director adjonch de la Filmotèca de Catalonha. En seguida si debanèt una taula redonda entitolada « Catalonha e Occitània : conoissèm (pron) lu noastres vesins ? Cinèma, cultura e mèdias occitans, emé la presença de Monica Burg, actritz occitana, de Jordi Ràfols, productor, de Jordi Bosque, vice-president dau CAÒC, e de Ferriòl Macip, director de Jornalet. Lo long-metratge « Li Sasons » clavèt la Moastra, precedit dau cort-metratge « Lo Luènh Deman », ganhant dei Prèmis Llanterna Digital 2012. Li projeccions si faguèron mé de sostítols en catalan.
INTERNACIONAL
1/ França
Lo dijòus 1er de novembre passat, l’arrestacion de la militanta independentista basca Aurore Martin, facha da la polícia francesa en compliment d’un òrdre d’arrestacion de la justícia espanhòla, e lo sieu transferiment dins una preson de Madrid, an generat una enòrma polémica dins l’Estat francés. Martin es ciutadana francesa e la sieu extradicion a levat tanti protèstas que lo govèrn francés s’es vist obligat d’afirmar que si podia pas empedir l’arrestacion perqué venia d’un mandat judicial europeu. Dins una comparucion publica, un centenau d’elegits de toti li sensibilitats polítiqui e de membres dau collectiu « Bake Bidea » (Camin de la Patz) an demandat d’explicacions au govèrn francés per l’arrestacion e l’extradicion de Martin, que risca una pena de preson de dotze ans. Denónçon lo fach que Martin es perseguida dins l’estat espanhòu que per un delicte d’opinion. L’Audiença Espanhòla acusa Aurore Martin - militanta activa de Bake Bidea - d’aver participat à de reünions públiqui en qualitat de sòcia de Batasuna, partit illegalisat dins l’estat espanhòu mas legal dins l’Estat francés. Lu tribunals espanhòus lancèron à la fin dau 2010 un mandat d’arrestacion europeu contra Martin, que desapareissèt alora de la vida pública, mas que li tornèt quaucu mes fa. Aurore Martin foguèt arrestada per de gendarmas mentre un contraròtle estradier. Foguèt sus lo còup liurada ai autoritats espanhòli, que n’avíon sollicitat l’extradicion, ja que lo Tribunal de Pau (Bearn) avia acceptat aquela demanda. Èra lo promier còup qu’un tribunal de l’Estat francés acceptava d’extradir un sòci de Batasuna de ciutadanitat francesa. Dissabta lo 3 de novembre, lo jutge de l’Audiença Nacionala espanhòla, Pablo Ruz, mandèt Aurore Martin en preson après li aver imputat un delicte d’integracion de banda armada en qualitat de dirigenta. La decision dau govèrn francés es estada refudada per de politicians de senèca e de drecha. En mai d’aquò tres parlamentaris dau PS, lo partit dau president François Hollande, an criticat lo ministre dau Dintre, Manuel Valls, per aver acomplit un òrdre europeu qu’avia pas aplicat lo sieu predecessor, dau govèrn Fillon sota la presidença de Sarkozy. Valls a respondut qu’avia ren da vèire e que l’aplicacion de l’òrdre d’arrestacion espanhòla èra automatica. Divèrsi associacions se demàndon comas es possible qu’una ciutadana francesa, sòcia d’una organisacion legala en França, poasque èstre liurada ai autoritats espanhòli solament per fach qu’en Espanha aquela organisacion es pas legala. Lo president de la república, François Hollande, avia participat à una manifestacion en lo 2011, contra la persecucion per Espanha d’Aurore Martin. Dins lo Bascoat Sud, la dirigenta d’EH Bildu, Laura Mintegi, a soslinhat que l’arrestacion e l’empresonament avíon minga basa política ni jurídica. A afirmat que lo govèrn espanhòl « empedisse un procès de patz ». Dau sieu costat, lo PNB (Partit Nacionalista Basco) a criticat lu fachs « chocants », segond de paraulas dau sieu president, Andoni Ortuzar, qu’a remembrat que l’arrestacion s’es facha en l’encastre d’una lei dei partits basada sus l’afirmacion que tota la senèca independentista basca es ETA.
Meme se lu socialistas méton trenta ans à prometre la mesa en consideracion de la reconoissença dau Bascoat Nòrd, lo Ministre dau Dintre, Manuel Valls, declarèt au jornal espanhòl « El País » que « li aurà minga Bascoat francés dins la lei de descentralisacion à venir. Li aurà minga estructura administrativa basca ». Lo ministre faguèt aqueli declaracions en plen debat sus la descentralisacion e la possibla reconoissença institucionala dau Bascoat Nòrd. Dau sieu costat, la ministra per la Descentralisacion, Marylise Lebranchu, avia pas escartat oficialament aquela possibilitat, e mai l’avia suggerida. Mentre li darrieri setmanas, lo debat entra lu elegits dau Bascoat Nòrd si centrava sus la forma que porria pilhar aquela estructura.
2/ Euròpa
Dijòus lo 22 de novembre que ven, si recamperà au Parlament Europeu d’Estraborg un Intergrope consacrat à l’occitan. A cada session pleniera d’Estraborg si recampa totjorn un grope transpolitic de Deputats per tractar dei lengas regionali e dei minoritats curturali e istoriqui. E à cada còup, aquesto intergrope evoca un problema ò una minoritat diferenta. Se lo problema dei lengas regionali en França es estat ja abordat, la question occitana l’es jamai estada fins à aüra. Ensin gràcia à l’iniciativa de Catherine Grèze, Deputada europea dau Sud-Oest, la question occitana serà enfin debatuda. La tècola d’aquesto eveniment serà d’escambiar sus lu enjuècs europeus de l’occitan, qu’es encara largament emplegada ma foarça menaçada, e de far conóisser ai Deputats la situacion d’aquesta lenga, lu drechs dei sieus locutors e lu problemas que cauria resòlve. Lu intervenents d’aquesto rescòntre seran Catherine Grèze, Guilhem Latrubesse, conselher regional dau Partit Occitan, Joan-Loís Blenet, president de la Confederacion dei Calendretas, ensin qu’una persona dau CIRDOC (lo Centre Inter-Regional de Desvolopament de l’Occitan). Per aquesta escadença, Catherine Grèze a soetat donar l’oportunitat à un grope d’un trentenau de militants occitans travalhant sus d’aquesta temàtica de participar au rescòntre e de visitar lo Parlament Europeu.
3/ Monde
Lu ciutadans de Puerto Rico an votat un referendum sus l’estatut juridic de l’Isola, e la majoritat si son prononçats per que vengue lo 51enc estat dei Estats Units. Serà aüra lo congrès estatsunidenc que deciderà s’incorpora ò non Puerto Rico. Dins lo referendum, 53,62 % an votat « non » a la question s’èron d’acòrdi que se mantenguesse l’actuala condicion territoriala d’estat liure associat. Dins la segonda question, 62,32% an preferit que Puerto Rico vengue un nòu estat dei Estats Units ; 32,71% an votat per èstre un estat liure associat sobeiran ; dau temps que 5,2% dei vòts son estats per venir un país independent. A-n-aquesta escadença, s’elegia finda lo nòu president de Puerto Rico, e contrariament au resultat dau referendum, li votacions èron ganhadi da Alejandro García Padilla, candidat opauant dau Partit Popular Democratic e partisan dau manten de l’estatut territorial actual.
En Azaoad, la victòria dau grope salafista malian Ançar El-dine e la sieu aligança emé Al Qaida au Magrèb Islamic a amolat l’apetit de tota la planèta terrorista. Segond d’especialistas, la destitucion surpresa de Moctar Belmoctar da l’emir d’AQMI Abdelmalec Drocdel, alias Abo Mossaab Abdeloadod, alias « Lo bòrni », seria ligada à la novela configuracion que si dessenha. En efèct, l’emir d’AQMI Drocdel auria per projèct de contrarotlar tot lo tràfegue que passa per Azaoad. S’agisse de totplen de milions de dollars generats da la contrabanda, la dròga e lu enlevaments de ressortissents occidentals. Aquesta mana, destornada da Belmoctar que refuda de la reversar à l’emir d’AQMI, seria la causa principala de desacòrdi tra lu doi òmes. Drocdel auria da besonh d’un molon de sòus per recrutar e armar lu sieus òmes dins li brossalhas d’Argeria. AQMI a conoissut aqueli darieri annadas una serioa erosion, veent lu sieus efectius baissar de 400 à 150 elements capables de combatre. Doi setmanas fa, de violents afrontaments si son debanats pròchi de Gao entra d’una part lu fidèls de Belmoctar, compauats en majoritat de mauritanians e d’ancians dau Front Polisàrio, e d’incondicionals de Drocdel, essencialament d’argerians e de libians d’autra part. Lu combats an fach de numerós moarts. La mediacion entra lu doi clans contunha e porria menar à un partatge dau peculi entra l’AQMI argeriana e lo clan Belmoctar.
ESPOART
Diménegue passat, en campionat de L1, l’OGC Nissa a ramenat un boan match nul de Marsilha après una prestacion serioa e concentrada, maugrat un arbitratge encara un còup defavorable. En promier periòdo, lo Gim ten coratjoament tèsta à l’OM que si procura pura d’escadenças de goals non concretisadi. Lu marselhés obténon meme un penaltí qu’arrívon manco à transformar, denant de durbir l’escòre en fin de promier periòdo, maugrat una posicion de foara-juèc evidenta que l’arbitre non signala. Après aver totplen subit en promiera part, lu nissarts moàstron un tot autre visatge en segond periòdo e parven à egalisar rapidament gràcia à Cvitanic. Lu aiglons domínon alora otratjoament lo rescòntre e màncon de marcar un segond goal, que semblava valable mas refudat da l’arbitre. Segonda error d’arbitratge contra Nissa… Lu olimpians parvènon a tornar pilhar l’avantatge emé un goal de Valbuena à la 68a minuta. Mas lu nissarts non si làisson abatre e egalíson tornamai vint minutas pus tardi em’un goal d’Abriel, en tota fin de match que s’acaba sus l’escòre de 2-2. L’OGC Nissa realisa una foarça boana operacion, meme se si pensa qu’auria meme poscut ganhar se l’arbitratge siguesse estat mai just per lu rotge-e-negres.
En l’encastre dau rescòntre Marsilha-Nissa, un decret ministerial foguèt pres dijòus passat per forabandir ai suportaires nissarts lo desplaçament à Marsilha. « Anular lo desplaçament dei suportaires nissarts es sensa dubi cen que recercava la prefectura de Marsilha despí lo principi sota lo cuberta de mitologia sus la Brigada Sud, a reagit un ancian de la BSN 85. Es una violacion caracterisada de la noastra libertat de desplaçament. » Tantotun, lu nissarts avíon ja decidit de boïcotar aquesto rescòntre per protestar contra li mesuras de seguretat deliranti. Ensin, lu afogats de Nissa avíon un apontament emé la Polícia per escòrta 3 oras e mièg denant lo match. Lu bilhets venduts devíon èstre nominatius, emé de contraròtles d’identitats e presas de fòtos individuali per ficatge. Interdiccion totala de circular liurament en tant que suportaire, en tren, en veitura ò tot autre biais de locomocion. Parcatge dins una remisa mentre mai de doi oras per permetre la folha e patin e cofin. En fàcia de la política dau tot repressiu que mèna la prefectura, autoritat representanta de l’Estat Francés paradoxalament autoproclamat « patria de la libertat e dei drechs de l’òme », li chormas de suportaires poàdon pas trovar de solucion ideala : se van pas à Marsilha, lo Gim aurà pas de sosten e lu poders públics auran obtengut lo sieu objectiu de forabandir lo desplaçament dei suportaires. Se li van, córron li riscas d’incidents que serveran à justificar una política encara mai repressiva à l’encontre dei suportaires nissarts.
METÈO
Lo temps serà ensolelhat per tota la setmana, levat la dimenjada mentre que s’aspèron de neblas e meme de raissas per diménegue. Li temperaturas seran caudi en jornada, entra 19 e 22 grados, mas foarça mai frèi la nuèch : entra 6 e 8 grados.