PantaInfo n°2 - 30 de genoier dau 2012

PantaInfo, l’informacion setmaniera dau País Nissart e Alpenc

30 de genoier dau 2012

PAíS NISSART E ALPENC

1/ Actualitat economica e sociala :

L’estereotipe dau nissart que serveria à ren per lo travalh es plus d’actualitat. En efect, l’ensenhament de l’occitan, coma dei autri lengas regionali, si professionalisa. Ensin, l’Universitat de Nissa prepaua una licença de Desvolopament e Proteccion dau Patrimòni Curtural, Material e Imaterial embé un programa portant sus lo patrimòni e la realitat umana regionala mé l’ensenhament dau nissart. Aquesta formacion pluridisciplinària si duèrbe ai mestiers de la proteccion dau patrimòni, de la comunicacion, dei mèdias e dau torisme.

Lo torisme justament si poarta foarça ben à Nissa. L’an passat, a agantat lo sieu niveu recòrd que data dau 2007, e porria meme l’escompassar au corrent d’aquesta annada dau 2012 e aquò maugrat un contèxto economic defavorable. En lo 2011, la Contea a acuelhit 11 milions de toristas, sia 9% de mai qu’en lo 2010, De que una part creissenta que vèn dei potenças montanti : China, Russia e Amèrica Latina. En mai d’aquò, li despenças dei vacanciers an augmentat de 19%.

2/ Actualitat curturala :

Dissabta passat, la dictada occitana organisada dau CCÒc à la Maion Curturala Nissarda dau Trident, es estada un grand succés. Una quinzena de personas, venent de diferents cors e associacions, an participat à-n-aquesta dictada que s’es facha sus d’un tèxto de Joan Pizzo. Li doi grafias (clàssica e mistralenca) èron acceptadi. Cada participant a reçauput en regal un libre ò una revista. Lo ganhant d’aquest an vèn dau cors de l’associacion lo Sorgentin e a fach solament quatre fautas. En lo fra temps, l’IEO organisava finda la dictada occitana dau sieu costat.

L’endeman s’es tenguda sus la plaça Sant-Ròc, lo 23-o Campionat dau monde de mandar de Palhasso. Per aquelu que non lo sàbon, lo Palhasso es un personnatge d’estrassa que simbolisa toti li marridi cauas e emocions de l’an passat. Lo principi estent de lo mandar en longuessa emé l’ajuda d’un lançòu per s’en desbarassar per lo novèl an 2012. Lo campionat s’organisa en quatre categorias : de nenons, pichoi, adòs e adultes. Li son diferenti chormas de doi personas que rapresènton caduna un país. Lo campionat es estat maluroament escorchat en causa de la pluèia. Lu país ganhants son estats : Argeria per la categoria « pichoi » e Libéria per la categoria « adultes ».

OCCITÀNIA

Diluns passat, lo president de Lengadòc-Rossilhon, Crestian Borquin, a evocat en lu sieus vots l’idea d’un « Estat-Region » emb’una vertadiera autonomia regionala, sus lo modela dei Landers alamans que beneficíon de li sieu pròpri constitucions emb’un parlament, un govèrn, una cort constitucionala e de competenças foarça elargidi coma lo sistema d’educacion, la curtura, lu mèdias, la polícia, l’òrdre público e patin-cofin. Aquesta idea, qu’es pròpi revolucionària en lo mitan político francés, es encoratjanta, meme se siam pas segur que si tradurrà en lu actes.

Tolosa : la manifestacion "Anèm Òc ! Per la lenga occitana" mobilisa ja toti li organisacions curturali e polítiqui occitani. L’IEO-06 lança un apel au sosten financier per l’organisacion de la manifestacion de que lo budget es estimat à 30.000 euros. Finda d’autri associacions curturali nissardi, coma Nissart per Tougiou ò lo CCOc – País Nissart e Aupenc, participeran à la manifestacion.

INTERNACIONAL

1/ França

En l’encastre de la campanha electorala per li eleccions presidenciali e legislativi dau 2012, Francés Hollande a marcat de ponchs despí lo sieu discors dau Borget dau 22 de genoier passat. En lo sieu programa que còmpta 60 proposicions, lo candidat socialista promete notantament en la proposicion 56 de faire ratificar la Carta Europea dei Lengas Regionali e Minoritari. Ramentam que fins à aüra, Eva Joly, la candidata ecologista, èra soleta à aver una vision favorabla ai lengas regionali : l’estiu passat en efèct, avia promés de li defendre e avia finda criticat « la volontat egemonica d’impauar l’unica lenga francesa ». Aquesta posicion coratjoa a provocat de críticas esquasi istériqui da la novela drecha populària, que l’acusa de voler « dislocar l’unitat nacionala ».

Dintre la classa política francesa, lo sentiment jacobin domina, à drech coma à senèca. A l’extrema drecha, la candidata dau Front Nacional Marina Le Pen critica lo modele institucional espanhòu e s’opaua categoricament au bilingüisme regional, à l’origina per ela dau comunautarisme e de la destruccion de la nacion francesa. Meme son de campana dau costat de l’extrèma senèca embé Joan-Luc Melenchon, aqueu meme que pretendava que China a jamai envadit Tibet. Lo candidat dau Front de Senèca non es contra la pràtica dei lengas regionali, mas critica lo finançament per l’Estat dei escòlas Diwan dont s’ensenha lo breton, e tracta lu regionalistas « d’identitaris etnicistas ». La pàmola de la conaria ven segurament de Joan-Pèire Chevenement que parla « d’identitats factici » quora evoca li curturas regionali.

2/ Euròpa

Lo promier ministre escocés Alex Salmond a oficialament exprimat lo soet d’organisar un referendum sus de l’independença d’Escòça per l’automne dau 2014. Pura lo promier ministre britànico Dàvid Cameron vòu que si fague mai lèu, en lo 2012 ò lo 2013. Li divergenças dei datas corespoàndon à de carculs políticos. Lu sondatges d’opinion moàstron una importanta avança dei unionistas embé 57% dei vots davant lu separatistas, que n’en aganteríon solament 29 à 35%. Pura lo sentiment separatistas es à crèisser e en mai d’aquò, lo sieu electorat es mai mobilisat. Enfin, l’estudi d’opinion moastra que lo sosten à l’independença es mai foart tra lu joves.

3/ Monde

Turquia : après l’adopcion dau Senat francés de la lèi que punisse de perseguidas judiciari la negacion de tot genocidi reconoissut da l’Estat, de que lo genocidi armenia, Turquia a violantament reagit evocant de mesuras de sancions economiqui contra França. S’imagina manco cen que si seria pensat s’Alemanha auguesse augut la mema reaccions istérica contra França lo jorn de l’adopcion de la lèi Gayssot contra la negacion de la Shoah. Non contenta d’aver exterminat e faire disaparèisser li populacions crestiani armeniani e grègui d’Anatòlia, l’estat turco refuda despí esquasi un sècolo d’assumar aqueu crimi. Ankara s’es ja facha remarcar un mes fa emé lo chaple de 35 civils curdos comés da l’aviacion turca. En efect, la question curda constitua l’autra bèstia negra de l'estat ultra-nacionalista turco d’inspiracion jacobina, qu'a totjorn negat l'existença mema de l'identitat curda.

ESPOART

Après doi victòrias en copa, qu’auguràvon un boan començament de l’an 2012, l’OGC Nissa si tròva mai que mai menaçat de calar en Liga 2 après aver cumulat doi derotas à Brest e dissabta contra Montpelher. Actualament, lu aiglons si retròvon darriers dau classament de Liga 1, à doi ponchs de Caen, lo promier non-relegable. L’absença d’un ver atacant, li partenças de quatre jogaires cadres per la Copa d’Africa dei Nacions, li numeroï feridas e suspencions son signe d'un marrit avenir per la seguida dau campionat.

METÈO

Li previsions meteorologiqui à Nissa per la setmana : la pluèia es per contunhar fins à dimècres. Lo dijòus, de riscas de nèu son à prevèire. Enfin, li temperaturas seran bassi, entra doi e 5 grados de jorn, per tota la setmana. De nuèch, lo termomètro calerà fins à manco 8 ò 9 grados.