Overblog Follow this blog
Edit post Administration Create my blog

PantaInfo

L'emission d'actualitat setmaniera de Ràdio Nissa Pantai http://nissapantai.com


PantaInfo n°6 - 27 de febrier dau 2012

Posted by Pantainfo : infos de l'emission d'actualitats setmanieras sus ràdio nissapantai.com on February 27 2012, 10:48am

PantaInfo n°6 - 27 de febrier dau 2012

PantaInfo, l’informacion setmaniera dau País Nissart e Alpenc

27 de febrier dau 2012

PAíS NISSART E ALPENC

1/ Actualitat política :

L’actualitat política de la setmana passada es marcada da la partença dau procurator de la república Eric de Montgolfier. Après 13 annadas d’exercici, a laissat un bilanç que non fa l’unanimitat, se si fidam ai reaccions foarça contrastadi en lo mitan judiciari, que van de l’admiracion à l’òdi. Ensin, se cèrtu làudon la sieu òbra en una vila, coma díon, « desbarrassada dau sieu image de corrompuda », lu sieus detractors pàrlon de « totplen de bosin per pauc de resultat ». Conoissut per la sieu reputacion de « netetjaire » e per aver fach tombar Bernard Tapie, aquesto aristocrata, partisan de la transparença, non a esitat de s’atacar ai rics e ai potents, en s’estonant publicament de l’influença au tribunal dei aranhadas afairistas maçòniqui. A meme criticat la sieu ierarquia en lo sieu obratge « Lo dever de deplàiser ». Lo sieu zèlo èra tau qu’anava fins à notar en carriera lu numèros d’imatriculacion dei veituras que non respectàvon lu fuècs de signalisacion…

2/ Actualitat economica e sociala :

Diluns passat, l’observatòri imobilier d’abitat a presentat lo bilanç dau mercat imobilier dau 2011. Ensin, segond lo rapoart, lo nombre de lotjaments nòus venduts en lo País Nissart a augmentat de 56% d’una annada à l’autra : mai de 4.500 l’an passat contra mens de 3.000 en lo 2010. Aquesta aussa tòca principalament lu territòris de Nissa e de Menton e s’explica en partida da de « vènditas en blòc », es-à-dire à d’afitaires socials. S’agisse doncas sobretot d’un agantament realisat l’an passat en lo sector dau lotjament social, qu’èra fins à aüra danejat. Per contra, lo mercat de la revèndita èra plus pauc dinamic. Emé 11.000 declaracions de mesa en vèndita, la Contea es en baissa de 5% rapoart au 2010. Lo niveu resta sobre d’aquelu dau 2008 e dau 2009 qu’èron lu mai bas despí longtemps. Mas siam encara luènh dau niveu recòrdi dau 2001 qu’èra de 14.000 vènditas. Lu prètz an augmentat laugierament (3%) per agantar una mejana de 4.049 euros lo metre carrat. Aquestu boai resultats economics escóndon la realitat de la crisi dau lotjament, que non es per si diminuar per li classas sociali mai desgarnidi.

3/ Actualitat curturala :

Dissabta de sera passat, coma cada an en fin de febrier, s’es debanada au CAL « Boan Viatge » la velha dau Carneval organisada dau grop Nux Vòmica. L’endeman de predinar s’es tengut sus la plaça Sant-Ròc lo Carneval de quartier de Nissa emé una fanfara e lo carre dau Centre Curtural Occitan. A partir de la plaça an començat lo passa-carriera en tot lo quartier de Sant-Ròc. Lo carneval s’es acabat au retorn sus la plaça, emé un past à gratís dubert en toi.

OCCITÀNIA

A l’escadença dei eleccions presidenciali que si tendran en França, lo candidat socialista Francés Hollande a evocat la sieu intencion de firmar la Carta dei Lengas Regionali e Minoritari. Pura si supaua qu’aquesta declaracion es solament una temptativa de seduccion de l’electorat occitan potencial perqu’en lo fra temps, Francés Hollande es president dau Conseu General de Corrèza, e li es jamai estada minga política per l’occitan en aquela institucion, contrariament au Conseu Regional de Lemosin. Mas en Lemosin, li son trés Conseus Generals e trés denembris per la lenga occitana. Pura s’aspèra pas de lèi à París, mas de pràtica de terrenh en Occitània, coma li políticas de signalética. E li soleti institucions en carga d’aquò son li direccions departimentali dei rotas, doncas lu Conseus Generals. Ensin, lo fenomèn dei Conseus Generals socialistas absents per l’occitan es esquasi generalisat en Occitània, perqué lo Partit Socialista non sembla aver capit qu’una política linguística non es la fabricacion d’una clientèla en donant de subvencions. L’ideal seria que lu Conseus Regionals auguésson de poders legislatius per èstre autonòmes e non asperar mai de París. En Bretanha li es ja una campanha per demandar de poders à la region per la política linguística. En l’encastre de la manifestacion dau 31 de març à Tolosa, qu’es per l’instant la principala preocupacion dau mitan occitanista, la question si paua mai que mai de saupre cen que faire quora avèm un Estat que non vòu legalisar li lengas regionali, lo sieu emplec público per lu territòris concernits, e doncas assegurar l’egalitat sus d’aquestu territòris emé la lenga francesa ? Lo constat es fach que lu partits majoritaris UMP-NC e PS-PRG an jamai fach lo trabalh sus d’aquesto tèma. E coma avèm pas gaire vist la lenga occitana aparéisser en un emplec digne en li comunas occitani, podèm conclurre qu’es absenta da la pensada e pràtica dei partits UMP e PS.

La manifestacion de Tolosa justament, a reçauput un sosten de talh : lo cantaire breton Alan Stivell a cridat à li anar per manifestar, à l’escadença d’un concert que donava à l’Olimpia. Rèsta solament mens de quatre setmanas denant lo 31 de març, data de la manifestacion. En Occitània tota, moviments e associacions si bolègon per faire un recampament de massa : li campanhas d’aficatges comènçon e lu raligaments si multiplícon à l’entorn de la coordinacion « Anèm Oc ». Lu darriers en data son : lo moviment provençau « Parlarèm » ensin qu’ « Occitània Viva » dei valadas occitani dau Piemont. Finda « País Nòstre » de Narbona e « Nissart per Totjorn » si mobilíson : an noletjat cadun un autobús. Dau sieu costat, lo Govèrn Provisòri de la República Federala Occitana a previst d’organisar una conferença de premsa denant la manifestacion per evocar la situacion actuala de la lenga e lu diferents prepaus dei candidats à l’eleccion presidenciala francesa sus li lengas regionali. Enfin, en l’encastre d’aquesta manifestacion, si prepaua l’organisacion à miègjorn d’un past convivial e occitan, emé de jatas alestidi dai artesans dau país tolosenc. Per si marcar, si demanda un escotisson de 15 euros (cafè inclut) e una reservacion per Interret à l’adreiça mail jacme@occitania.org

INTERNACIONAL

1/ França

Lo president francés Nicolas Sarkozy a criticat dins lo sieu darrier discors de Marselha aquelu que voàlon ratificar la Carta Europea dei Lengas Regionali e Minoritari, en dient : « quora aimam França, non prepauam de ratificar la Carta […] qu’a pas per tècola de faire viure li lengas regionali, mas de reconóisser de drechs linguísticos à toti li minoritats e de li plaçar sota lo contraròtle d’una Cort Europea que jutgerà sensa tenir còmpta de la noastra istòria nacionala e de la noastra tradicion republicana. Es lo comunitarisme qu’es au bot dau camin. » Lo candidat president mescla doncas defendors dei lengas regionali, enemics de la República e comunitaristas. Es una ataca clara contra Eva Joly e Francés Hollande qu’an més la ratificacion de la Carta en lu sieus programas. Mas es finda una ataca contra toi aquelu que voàlon defendre li lengas de França. Son implicitament acusats d’èstre d’enemics de la República e de menaçar li sieu valors. Coma d’acostumada, lo candidat president Sarkozy non a de memòri : avia promés una lèi per li lengas regionali en lo 2007, a ren fach. Aüra n’en promete una encara…

2/ Euròpa

En l’encastre de la crisi economica e sociala que la cascalha, Grèça a vist desbarcar sus lo sieu territòri de militaris de l’EUROGENDFOR, una novela foarça especiala de gendarmeria. S’agisse d’un gropre secret creat dai tecnocratas de Bruxelas per luchar contra lu trèbolos e solevaments popularis en Euròpa. La sieu seda si tròva en Itàlia e lo grop es lèst à començar en Grèça la sieu promiera operacion d’envergat contra la populacion d’un estat europeu. En lo país l’agitacion es à crèisser e li protestacion vènon mai que mai violenti. Ensin, Grèça seria ja ocupada dai soldats-gendarmes estrangiers, discretament arribats, vesti en civil e installats dins de basas militari secreti. La mancança d’informacion non permete d’en saupre de mai sus d’aquò, totun aquesta intervencion estrangiera constitua un grèu prejudici à la sobeiranetat de Grèça e à la legitimitat de la sieu autoritat e dei sieu foarças de l’òrdre.

A-n-aquesto subjèct si podèm pauar la question : una intervencion armada estrangiera es la boana solucion per reglar lu problemas actuals de Grèça ? Sembla de non. Lo 15 de febrier passat, après lo refut de la troïca europea de concedre un segond plan d’ajuda de 130 miliards d’euros à Atènas, l’eurodeputat Danieu Cohn-Bendit a interpelat lu responsables alamands au Parlament Europeu en declarant : « Lu Alamands, que rónhon de finançar un segond plan de sauvament per Grèça, si deuríon renembrar de tot cen qu’an raubat en aquesto país mentre la Segonda Guèrra Mondiala. Embé lu interés, son 81 miliards d’euros que son deuguts à Grèça. » Au principi dau 2010, lo vice-promier ministre grèco de l’epòca, Teodoròs Pangalòs anèt mai luènh en parlant de 162 miliards d’euros. Alemanha auria un dèute de guèrra devèrs Grèça ? E quant de miliards deuria ? 162 segond lu Grècos ? 81 segond Cohn-Bendit ? 68 segond lo jornal Le Point ? Ò ren dau tot segond Berlin ? La question pòu semblar farlabicada, pura lu fachs istorics son testuts : en lo 1941, la Wermacht envadèt Grèça e li restèt fins au 1944. Mentre l’ocupacion, lu nazis organisèron un sacatge sistemàtico dei ressorças dau país e impauèron à la Banca Centrala de Grèça un prèst de 476 milions de reichsmarks au títol de contribucion à l’esfoarç de guèrra, que serà jamai remborsat. En efèct, après la guèrra, lu Anglo-Americans, que volèron defugir li errors dau Tratat de Versailles, decidèron de mainetjar lo sieu noveu aligat oest-alamand per n’en faire un Estat potent e solide faça à la menaça comunista. A la tombada dau mur de Berlin, Alemanha a trovat lo meso, graça au cancelier Helmut Kohl, de non onorar lu sieus engatjaments, una dei condicions à la reunificacion dei doi Alemanhas. Ensin, l’actual campion economic europeu dèu la sieu prosperitat actuala ai sieu trés mancanças de pagament dei annadas 30, 50 e 90.

3/ Monde

Après l’aquist d’una granda part dei drechs de retransmission de la Liga dei Campions da la cadena de television qatarí Al-Jazeera, si demanda mai que mai se Qatar non es à crompar França tota… Independent despí lo 1971 e situat sus d’un penínsolo de mens de 11.500 qm², un pauc mai grand que Còrsega, aqueu pichin emirat de 1,5 milions d’estatjants, de que solament 200.000 ciutadans qatarís, si sembla èstre tant enamorada da França, que s’en crompa despí quauque temps la sieu classa política, la sieu fiscalitat, li sieu grandi escòlas, lo sieu patrimòni imobilier, lu sieus fotbolaires. L’aquist mai emblemàtica es aquela de la màger part dau capital dau París-Sant German. Mai grèu encara : Qatar sembla aüra influençar França sus la sieu política estrangiera, notantament à l’entorn dei revolucions arabi de l’an passat, de la guèrra en Libia ò actualament dau cas de Siria. Paradoxalament, aquesta emirat non es una referença en matiera de democràcia e de drechs de l’òme : solet estat islamista de tendença wahhabite en defoara d’Arabia Saodita, Qatar a reprimit en lo sang la revòuta chiita que la trebolava l’an passat, embé l’ajuda militària dei sieus fraires saodians. En mai d’aquò, dèu la sieu prosperitat económica essencialament ai revenguts dau petròli mas sobretot à la gestion inumana de la man d’òbra estrangiera que representa esquasi 90% de la populacion dau país. Pèjor, segond de sorças d’informacions dau siti Wikileaks, Qatar seria foarça laxista emé lo terrorisma islamista internacional. Aquesti realitats non sèmblon desturbir la classa política francesa, que sigue Alan Juppé, Claude Guéant, Dominique de Villepin, Frédéric Mitterrand, Jean-Pierre Chevènement ò Segolène Royal, de li anar regulierament faire de vòtres à l’emir Al-Thani.

ESPOART

L’OGC Nissa respira despí la sieu victòria laborioa de dissabta passat contra Caen, per un à zèro. S’agisse de la promiera victòria nissarda en campionat en lo 2012. Actualament, Nissa es provisoriament sortida da la zòna de relegacion, mas rèsta encara tretze matchs de que cinc contra d’adversaris dirècts per lo manten en Liga 1. S’aspèron de matchs foarça dificils, sobretot à l’exterior, qu’es lo principal problema per aquesta equipa que viatja foarça mau. Nissa acapiterà de marcar de ponchs ò meme de ganhar un match esta sason, luènh dei sieu tèrras ? Es una dei condicions mai importanti per esperar lo manten.

METÈO

Lo recaufament es per si perseguir esta setmana emé de soleu tota la setmana. S’aspera de nebla devèrs divèndres e tota la dimenjada. Li temperaturas resteran establi de jorn entra 13 e 17 grados, lo maximum serà agantat lo dijòus. Li temperaturas de nuèch si recauferan finda, passant de 4 grados au principi à 7 grados en fin de setmana.

Comment on this post

Blog archives

We are social!

Recent posts