Overblog Follow this blog
Edit post Administration Create my blog

PantaInfo

L'emission d'actualitat setmaniera de Ràdio Nissa Pantai http://nissapantai.com


PantaInfo n°12 - 23 d'abriu dau 2012

Posted by Pantainfo : infos de l'emission d'actualitats setmanieras sus ràdio nissapantai.com on April 23 2012, 09:48am

PantaInfo n°12 - 23 d'abriu dau 2012

PantaInfo, l’informacion setmaniera dau País Nissart e Alpenc

23 d'abriu dau 2012

PAíS NISSART E ALPENC

1/ Actualitat política :

L’UMP es agantada da l’afaire Guerini. Mes en exame per tràfegue d’influença dins l’afaire Guerini, l’òme d’afaire Crestian Nau a versat 400.000 euros à-n-un intermediari per obtenir l’agradiment d’una maion de retirada à Vauvenargues. La sieu mesa en causa inquieta despí tres mes l’UMP de Nissa que conoisse lu ligaments de Mossur Nau m’ai sieus caps, de que Érico Ciotti. E Crestian Estrosi a autorisat la dubertura de totplen de maions de retirada de Crestian Nau à Nissa.

2/ Actualitat economica e sociala :

Lu emplegats qualificats seríon una imigracion que coasta car ai populacions de la Contea e de que si parla jamai ! « Se lo caumatge augmenta, es perqué cream d’emplecs », declara, provocator, lo cònsol Crestian Estròsi. « Lo noastre territòri còmpta d’emplecs foarça qualificats, e aquelu salariats vènon embé lu sieus conjonchs, que devènon, de còups que li a, demandors d’emplecs », explica lo president de la Metropòla Nissa-Coasta d’Azur. Aquesto fenomèno de caumaires per ressaut representeria de 500 à 700 personas segond la Chambra de Comèrci e d’Industria. Se vènon m’ai sieus conjonchs ò conjonchi, vòu doncas dire que lu fan venir d’alhors… Ensin, 150 ans de colonisacion an pas permés ai populacions locali d’aquistar li formacions e lo niveu necessari à l’exercici de responsabilitats à auta qualificacion. Si pòu vèire à-n-aquesto prepau à cu son confidats, dai municipalitats que si son succedidi, lu poasts de quadres superiors. Aquesta situacion si confirma cada jorn emé li CANCA, li Metropòlas e divèrsi EPA, e OIN. Mas degun auja mòure lo problema d’una discriminacion positiva que si faria en favor, non dei « familhas nissardi de sang blu » mas au manco d’aqueli que demoàron à Nissa e qu’an pilhat raiç. La drecha locala a paur que lu responsables qu’emplega fàgon un jorn passar li sensibilitats au patrimòni dau País Nissart dessobre dei interés financiers e electorals dei clans en plaça. En quant à la senèca, es au nom de l’egalitat republicana e de la França territoriala una e individibla qu’a totjorn favorisat lu clans parisianistas. Ensin, aquesta situacion mèna à-n-un empaurissament creissant de la noastra populacion. En mai d’aquò, lu auts revenguts favoríson l’especulacion fonciera e imobiliera fins en li valadas, doncas devèn impossible per lu actius nissarts de si lotjar près dau pesquier d’emplec, e finda per de joves agricultors de s’installar. L’autre aspect n’es la pression sus dei salaris e l’emplec : en efèct, lu conjonchs ò conjonchi d’aquelu quadres imigrats à auts revenguts si poàdon soventifés contentar d’emplecs à tèrço-temps à remuneracion concurenciala, perqué per elu, aquò constitua solament un revengut de complement, ò meme de pichina escaiòla. Si pòu aisadament prevèire que lu projècts OIN, Grand Estadi, Nissa-Grand Arenàs e patin e cofin van largament amplificar aquesto fenomèno. E dau segur, degun tra lu politicians auja mòure lo problema ò faire de proposicions per cambiar tot aquò.

3/ Actualitat curturala :

Lo dissabta 21 d'abriu passat, à 10 oras de matin, l'ascensor dau Castèu, èra l'apontament de la seissanta-seisena vísita guidada de Nissa en occitan. Aquesta vísita en nissart èra consacrada au castèu de Nissa, que foguèt prefondat dau rèi de França en lo 1706 e que constituïssia una fortalesa impilhabla despí l'Atge Mejan. Lo sit arqueologic de l'anciana catedrala Santa Maria, li diferenti sobrias dei fortificacions, coma finda lu cementèris installats en l'anciana ciutadèla làisson imaginar la vida intensa d'aquesta coala que li està lo brèç de Nissa. Cristòu Daurore, professor d'occitan nissart, menava la vísita d’en Castèu. Ja 952 personas son vengudi ai 65 promieri vísitas. La vísita serà registrada per la ràdio Internet Nissa Pantai.

Lo meme jorn, au predinar, Lionèu Veròla, animator à l'associacion Arbre e escolan au Centre Curtural Occitan - País Niçard e Alpenc, prepauava ai escolans d’occitan de si perfeccionar ò d'emparar de recèptas de la coïna nissarda en utilisant la lenga. Era la segonda experiença que s’es realisada emb 12 escolans volontaris qu’an fach coma recèptas, li « mèrdas de can » (sonadi ensin encausa de la blea dintre), lu nhòcs e la tarta de confitura de figa. Coma per li "Vísitas guidadi" ò lo "Teatre de la Chorma", s’agisse d’un moment d'immersion linguística necessari per aquelu que son afogats d'occitan.

OCCITÀNIA

1/ Actualitat política :

A l’escadença dei votacions presidenciali en França, lo moviment regionalista occitan País Nòstre dona minga consigna de vot. País Nòstre, que s’aramba sus li valors occitani de la convivença e dau paratge, milita per de poders regionals potents, à l’exemple dei regions europeï (Landers alamands, Catalonha, Escòssa e patin e cofin). Au costat dei autres moviments occitans, País Nòstre revendica la reconoissença de la lenga d’òc, lo sieu desvolopament en la vida pública, l’ensenhament e lu mèdias. País Nòstre si bate sus d’aquelu fondaments de l’accion regionalista e federa diversi sensibilitats. Es per aquò que lo moviment non dona de consigna de vot e considera qu’es ai ciutadans occitans de si determinar segond lu programas que favoríson la decentralisacion e la reconoissença dei lengas regionali.

Diluns passat à l’escadença d’una entrevista de Joan-Luc Melenchon à l’emission de Bourdin sus RMC Infò, si tratava un moment de l’occitan. Alora que lo jornalista evocava la lenga occitana au singulier, Melenchon respondèt qu’èra per l’ensenhament dei lengas occitani qu’an « una raiç latina. » Darrier lo sieu sosten aparent à la lenga occitana, si liège ben entra li regas la sieu vertadiera pensada sus lo subjèct. Lo sieu biais de parlar dei lengas occitani au plurau moastra ben que la sieu pensada es la mema qu’aquela de la drecha nacionalista francesa (dei sobeiranistas ai frontistas e sarkozistas), dei jacobins e dei militaristas francés. Aquí juèga sus lo fach que li son mantuni lengas de França concernidi, bessai per enganar lo pòble occitan e assegurar lu sieus vots lo diménegue. Aquela estrategia es conoissuda : s’agisse de dividir per renhar. E quora siam units, si fèm etiquetats de comunitaristas. Ensin, tot es boan coma argument per destrúger Occitània, e lu sieus locutors e locutritz.

2/ Actualitat economica e sociala :

Lu escolans d’occitan de 4-a e 3-a dau collègi Deidier-Lamoulie, an totplen d’ideas riqui en la tèsta. Desiderant realisar un viatge en ligament emé l’aprendissatge de la lenga occitana, an decidit de crear una associacion que li permeterà de metre en plaça lo sieu projèct de A à Z. L’objectiu, recèrcas materiali, luèc de sejorn, budget… seran ensin la tècola de la sieu associacion. Lo busili d’aquesto bèu projèct sta en lo fach, que la constitucion d’una associacion non sigue permesa ai solets minors. Emé lo sosten dau sieu professor Cynthia Tapie, lu escolans an decidit de s’apontelar sus dei estructuras existenti dei Francàs, que prepàuon d’associacions temporari d’enfants ciutadans. Gràça à-n-aquò, la sieu associacion existe d’aquí en avant e lo projèct pòu èstre enfin realisat. Ensin, dimarts passat, lu escolans an tengut la sieu recampada generala constitutiva, en presença d’un representant de Francàs.

3/ Actualitat curturala :

Li regions Aquitània e Miègjorn-Pirenèus an mes en plaça lo programa « Ensenhar », una borsa de 4.000 euros (400 euros per mes) per l’annada universitària, dedicada ai futurs candidats ai concors d’ensenhament bilingüe. Aquesta ajuda individuala tòca lu estudiants per alestir lu màsters d'ensenhament bilingüe francés-occitan. Per obtenir aquesta borsa, lo concors e l'ensenhament si dèvon far en Aquitània e Miègjorn-Pirenèus. Per l'annada unisersitària 2012-2013, lu candidats au dispositiu « Ensenhar » deuran tornar lo dorsier denant lo 29 de junh dau 2012.

INTERNACIONAL

1/ França

Lo diménegue 22 d’abriu passat si son debanadi li votacions presidenciali francesi, marcadi da l’importança de l’escòre dei partits dau jacobinisme radical que recampa mai de 30% dei votz, de que esquasi 20% per lo Front Nacional de Marina Le Pen e un pauc mai de 10% per lo Front de Senèca de Joan-Luc Melenchon. Lo candidat socialista Francés Hollande es en tèsta emé mai de 27% dei vots, davant lo president sortent Nicolas Sarkozy. Lo partit democràtico Modem de Francés Vairon a agantat esquasi 10% dei vots.

2/ Euròpa

Lo divèndres 6 d’abriu passat, de miliers de Bosnians si son amassats lo lòng dau principal bolevard de Saraièvo per commemorar lo 20-en anniversari dau començament de l’assedi de la vila. Un concèrt es estat organisat davant 11.541 cadièras vuèï, en omenatge ai victimas. Una corala a interpretat de cants compauats à l'epòca de l’assedi. Si son commemorats lu vint ans dau començament de la guèrra en Bòsnia, mai que mai à Saraièvo, dont lu paramilitaris sèrbos menèron à tèrme un assedi lòng e crudèl despí la vila vesina de Pale, cen que portèt la moart de mai de dètz mila civils. Paralelament, mai d'un centenau de jornalistas e de raportaires fotografs que raportèron l’assedi si son recampats tota la setmana à Saraièvo, per remembrar e partejar aquela experiença. Après lu acòrdis de patz de Dayton, negociats fin finala sota la pression internacionala, Bòsnia-e-Ercegovina demorèt dividida en doi entitats, la República Sèrba de Bòsnia e la Federacion de Bòsnia-e-Ercegovina, anciana Federacion croato-musulmana. Caduna a una autonomia elargida e li entitats son jonchi da d'institucions centrali debli e sensa dialòg. La division política a de consequenças sus l'economia dau país, un dei mai paures d'Euròpa dont 40% dei estatjants son au caumatge e 25% vívon en situacion de pauretat extrèma segon l'ONU.

3/ Monde

Lo pòble mapucho, principala comunitat amerindiana de Chili, subisse despí totjorn discriminacion e violacion dei sieus drechs. Despí lo 1992, un moviment s’es creat que revendica la recuperacion dei sieu tèrras, la preservacion de la curtura, de la tradicion e de l’organisacion sociala mapucha. L’estat chilian a causit coma respoasta lo lengatge de la repression e de la criminalisacion : intervencions policieri abusivi, barcelaments judiciaris e marrits trataments si son multiplicats aquesti darrieri annadas. Si pratica notantament un usatge arbitrari de la lèi antiterrorista. Un centenau de militants mapuchos son estats perseguits per « incendís, menaças ò associacions ilíciti terroristi », la màger part despí una vaga de violenças e d’ocupacions de fèrmas en lu 2008-2009. Aquesta lèi, creada per escrasar l’oposicion política sota la dictatura de Pinochet, depende de la justícia militària, permete lo recors à de testimònis « protegits » que li testimonianças son audidi e registradi d’un biais anonime e preve de detencions preventivi foarça lòngui ensin que de penas foarça peanti. Es lo cas de Luís Marileo, un jove Mapucho que milita per lu drechs de la sieu comunitat au Chili, e contra cu la Justícia chiliana intensifica li persecucions e lo barcelament, fabricant de delits per l’incriminar. Luís Marileo es estat apelat à comparèisser davant una audiença que s’es tenguda lo 8 de febrier. L’afaire èra en rapoart emé la sieu darriera arrestacion dau 8 d’abriu dau 2011, quora siguèt acusat de raubarici presumat de bestiari. Aquesta política constanta de l’estat chilian a per tècola de faire tàiser toti li votz que agísson per la lucha dau pòble mapucho en lo processús de revendicacion territoriala.

ESPOART

Dissabta passat, l’OGC Nissa s’es ofert una boana bòla d’ària en s’imposant 1-0 contra la lanterna roja Auxerre e monta à la 12-a plaça dau classament. Pura, davant de Borginhons reduchs à nòu, lu Nissarts an ganhat en lo dolor, solament gracia à-n-un penaltí transformat da Monzon. Maugrat la sieu superioritat numérica, Nissa a pas capitat de marcar un solet goal en atac e de si metre en seguretat. Lu Auxerrés an meme augut d’escadenças perilhoï en segond periòdo, alora que jugàvon à solament 9 contra 11. Auria caugut qu’Auxerres finissesse à un contra onze per esperar vèire Nissa marcar un segond goal ? Encara un còup l’ineficacitat ofensiva dau Gim es flagranta, à l’imatge de tota la sason, qu’es en mai d’aquò acabada per Mounier, lo milhor atacant de Nissa. Lo manten es pa’ncara garantit per lu rotge-e-negres que lu aspèron cinc darriers rescòntres foarça dificils, e que si deuran batre fin au bot.

METÈO

Lo temps serà ensolelhat per tota la setmana emé de temperaturas que van augmentat progressivament, passant de 19 grados ‘sto diluns à 22 lo divèndres. Pura, de nèblas son da prevèire per dissabta e la dimenjada serà pluvioa.

Comment on this post

Blog archives

We are social!

Recent posts